El sector immobiliari no es toca

Un dimecres 8 de juliol un alcalde comunica a un promotor immobiliari que el projecte que ha presentat fa 18 mesos per tal d’executar un PAI a un barri de la ciutat no li acaba de fer el pes, i li suggereix que en presente un altre després de seure a parlar-ne amb veïnat i el propi Ajuntament, que uns i altre també hi tenen coses a dir. I conte contat s’ha acabat.

Un dia després es desferma una turmenta mediàtica que anuncia la de Déu és Crist i el perill imminent que el cel acabe desplomant-se sobre els nostres caps.

Què hi ha passat?

Que eixe alcalde ha insinuat que la ciutat és una cosa massa seriosa com per a deixar-la exclusivament en mans dels constructors, i en aquest país hi ha coses que no es poden dir. El sector immobiliari és sagrat, té drets adquirits des del principi dels temps, consagrats per lleis, costums i cordials relacions amb tota mena de poders. Ai d’aquell que gose posar-los en qüestió!

Juliol és un mes de l’any en curs, l’alcalde, Ribó, el promotor, Metrovacesa, la ciutat, València, el barri Benimaclet, i qui escriu, un militant veïnal que ha participat en els fets que composen aquesta història i que, a la vista de la versió que en volen fer passar per bona Metrovacesa i els seus aliats (farcida de mentides, tergiversacions, interpretacions interessades i retòrica buida), comença a dubtar d’allò que ha viscut en primera persona.

Diu Metrovacesa que el projecte que va presentar en desembre del 2018 es va sotmetre a un procés participatiu que tingué com a resultat la integració de totes les peticions plantejades pels veïns. És per això que, tot i reconèixer que eixos mateixos veïns han canviat de parer, lamenta el rebuig de l’alcalde a una proposta fruit del consens.

L’espantada veïnal l’atribueix Metrovacesa al fet que s’han deixat seduir per les proclames de l’esquerra alternativa i radical. Deixem ben clar, per a començar, que l’AV s’ha fet major i ja no té edat d’anar “al darrera d’antics tambors”, que diria el Raimon. Ço no obstant, reconeix que les bones idees alienes les fa seues sense complexes, siguen de l’esquerra radical o de la dreta confessional; i a l’hora de defensar els interessos del barri és capaç de teixir aliances amb qui calga, encara que siga el mateix Príncep de les Tenebres.

Aclarim també que les al·lusions a un suposat consens assolit amb els veïns són radicalment falses

Amb Metrovacesa ens hem reunit en tres ocasions. Entra en les nostres vides en la primavera de 2018, quan pretén convertir-se en el nou agent urbanitzador del PAI. A instàncies del regidor d’Urbanisme, ens vam trobar amb ell i la promotora a les mateixes dependències municipals.

Semblaven força interessats a conèixer els nostres plans per al barri i integrar-los al seu projecte (per aquelles dates el Ple de l’Ajuntament havia aprovat el document Benimaclet és Futur en el qual l’AV s’hi havia implicat a fons). Els representants de l’empresa se’n quedaren un exemplar i prengueren bona nota de les nostres raons. Tot va ser flors i violes, i ens emplaçàrem a un segon encontre, aquesta vegada a casa nostra, per tal que pogueren familiaritzar-se in situ amb els problemes i aspiracions del barri.

La tercera i última reunió tingué lloc a començaments d’aquell estiu al gabinet d’arquitectura a qui Metrovacesa havia encarregat el desenvolupament del seu (mai millor dit) projecte de PAI per tal de fer-nos-en coneixedors i guanyar-s’hi la nostra complicitat.

De Benimaclet és Futur l’única cosa que hi quedava era el gran parc central

Ara, quant a les característiques d’eixe parc, les de les illes de cases i, sobretot, el nombre d’habitatges a construir (ni un menys dels 1.345 previstos feia tres dècades), res a veure amb els nostres plantejaments. L’AV manifestà immediatament la seua disconformitat tant al regidor com al promotor, i els jocs florals quedaren clausurats.

Eixes tres reunions només han servit, doncs, per a que la immobiliària puga fabricar la seua coartada consensual. Perquè, com ja s’ha dit, en desembre de 2018 Metrovacesa, tot ignorant la posició veïnal, presentà el seu projecte de PAI a l’Ajuntament.

Continua dient Metrovacesa que la decisió de l’alcalde és arbitrària, que la desclassificació del sòl ni és viable ni està justificada, i que els canvis que hom pretén introduir al seu projecte suposen un elevat cost econòmic per a la ciutat.

Anem per parts

Desclassificar, reclassificar, és viable, s’ha fet moltes vegades, podríem dir que cada volta que li ha interessat a un promotor immobiliari. Pregunte’s si no a Momentum Real Estate, que ja ha aconseguit el vistiplau de la Regidoria d’Urbanisme per a reclassificar els terrenys de La Lletera, al costat mateix del PAI.

La revisió dels paràmetres urbanístics vigents sí està justificada, per moltes raons, la més sòlida de les quals n’és que aquell sòl fou classificat com a urbanitzable (i amb certa edificabilitat) fa més de 30 anys en base a una previsió de creixement demogràfic per a la ciutat que s’ha revelat com un disbarat absolut: en números rodons,1.200.000 habitants front als 800.000 en què ens hem quedat si fa no fa estancats (afortunadament).

Per tant, paralitzar eixe projecte per a repensar-s’ho no és de cap manera una decisió arbitrària, tot el contrari. Ni Benimaclet ni la ciutat necessiten per a res eixos 1.345 habitatges, que sols serviran per a fer-nos la vida al barri una miqueta més complicada i per a fotre-li la mossegada definitiva a l’últim vestigi que resta d’horta a tot el terme municipal rondes endins.

Una Horta que -diguem-ho ben clar- té els dies comptats perquè, tot i haver-nos-en menjat ja gairebé la meitat, continuarem trobant molt raonables raons per continuar fent-ho fins al final.

Ni arbitrari ni precipitat. Ribó coneix les nostres pretensions quasi des que en prengué possessió el 2015, i s’ha pres el seu temps per fer el que ha fet. (Gràcies alcalde.) Ara toca seure, parlar-ne, fer números; perquè l’alcalde sap que juga amb dinés públics i tal volta les demandes veïnals no siguen a cost zero. Vaja, fer números!, que l’Ajuntament en faça és el que també demana Ciudadanos, que també ha acollit amb simpatia la nostra alternativa al PAI. (Ciudadanos, partit moderat que també s’ha deixat enlluernar pels deliris de l’esquerra radical.)

“Elevat cost econòmic per a la ciutat”? Metrovacesa amenaça amb demanar judicialment 51 milions d’euros a l’Ajuntament si no s’accepten les seues pretensions. I per què no 80? La pregunta no és impertinent, se sustenta en el fet que no sabem d’on ix eixa quantitat ni com s’ha obtingut.

Anem per parts de nou

Els propietaris del PAI no han patrimonialitzat els seus drets urbanístics i, en conseqüència, no els correspon cap indemnització. Així s’explica a l’Informe Boix (Universitat de València) i es corrobora a un altre signat per Manuel Latorre (Ajuntament de València).

Amb dues excepcions: els terrenys cedits a l’Ajuntament per acollir-hi els horts urbans veïnals i els vora 70.000 m2 ocupats per la Ronda Nord, que al Ministerio de Fomento li varen eixir de bades al seu moment. Segons estimacions fetes al mateix Informe Boix, les indemnitzacions corresponents suposarien un desembossament de 14,3 milions d’euros per a les arques municipals.

Les estimacions més recents de l’Ajuntament oscil·len entre 16 i 19 milions. Estem parlant, en termes nets, d’11,5 i entre 13 i 16 milions. Són estimacions si fa no fa paregudes. Res a veure amb els 51 milions que el promotor se n’ha tret de la màniga.

Ara bé, eixos 11,5 milions (o 13, o 16) són la quantitat que l’Ajuntament hauria de satisfer si se decidís per la desclassificació total dels terrenys del PAI, una opció legítima i viable però que no és la de l’AV. La proposta de l’AV contempla un volum d’edificabilitat que en permeta satisfer les càrregues pendents i els costos d’urbanització del futur PAI sense que les arques municipals resulten afectades.

Eixe volum d’edificabilitat -suficient perquè l’execució del PAI siga rendible a una empresa privada competitiva (no oligopolística)- es situa a l’entorn dels 400 habitatges, un terç aproximadament del que pretén Metrovacesa.

Però al bàndol del promotor no tot són mentides i tergiversacions. En defensa de la seua posició també s’hi estan fent servir arguments raonables, per bé que discutibles. Vegem algunes perles.

Cal completar la ciutat. No, per l’amor de Déu, no ens la completeu! Ens conformem amb què arregleu el que hi ha, tot començant pels milers d’habitatges buits, després ja parlarem de si cal fer-ne més. Amb aquest PAI, Benimaclet tindrà per fi els equipaments que necessita. Què és aquesta l’única manera de fer ciutat? Per a què els veïns que ara hi viuen disposen dels equipaments que necessiten cal primer que n’hi vinguen més? Torne a explicar-m’ho per favor. Com que el 30 per cent dels habitatges seran socials, si reduïm edificabilitat en tindrem menys. Vaja, si ho haguérem sabut abans hauríem eixit en tromba a demanar-ne l’augment fins a 2.000!

Malgrat la distància que hi ha entre la posició de Metrovacesa i la veïnal, no fóra elegant cloure aquestes línies sense reconèixer que també alberga una sana preocupació per l’interès general. És el que es dedueix d’aquesta declaració recent tal com ha estat reproduïda en un mitjà de comunicació: “La paralització […] comportaria una significativa pèrdua d’oportunitat per a la dinamització econòmica […] de Benimaclet i […] València en termes d’inversió, rehabilitació i generació de llocs de treball, especialment necessaris en una conjuntura […] com l’actual”.

Molt d’agrair eixa preocupació per part de tan il·lustre membre d’un sector que ha sigut un dels principals responsables de la catàstrofe econòmica més greu que ha patit aquest país des de la Gran Depressió de 1929. Però arriba tard i recepta la medecina equivocada. Què volen, encebar una altra bombolla immobiliària? Què aquesta gent no ha sentit parlar de desenvolupament sustentable, agricultura de proximitat, consum responsable, respecte del medi ambient? La construcció no pot continuar sent el motor de l’economia; més val assajar vies de dinamització menys agressives.

En una associació veïnal n’hi ha tota mena de socis: esquerrans i dretans, creients i agnòstics, federalistes i jacobins, treballadors manuals, ensenyants, mestresses de casa, joves (pocs)… Com en altres ONG, entre els més actius hi destaquen els jubilats, gent amb tot el temps del món per a posar-lo al servei d’allò que consideren just; gent pacífica, poc predisposada a la bronca grollera.

Senyors de la construcció i companyia, sigueu raonables, no ens obligueu a fer més soroll del que ens agradaria. Teniu dret a guanyar-vos la vida fent ciutats, però els que hi vivim i les patim també el tenim a què es facen d’una altra manera, més respectuosa amb les necessitats dels ciutadans que les habitem i menys amb els interessos dels que només volen traure’n beneficis per poder fugir sense mirar el que deixen enrere. Tingueu també una miqueta de trellat, per favor.

Enric Sanchis

Nota de Secretaría: Se publicó también en el diario Levante (ver aquí)

LA AVV DE BENIMACLET RESPONDE A METROVACESA

Desde que el pasado miércoles día 8 nuestro alcalde Joan Ribó informara a los medios de comunicación de que acababa de reunirse con Metrovacesa para transmitirle que el Ayuntamiento no aceptaba su proyecto para Benimaclet han aparecido de manera profusa en dichos medios una serie de reportajes y referencias al tema, declaraciones de parte y referencias explicitas a esta AVV. Por ello nos vemos obligados a emitir este comunicado.

En primer lugar, queremos reiterar nuestro agradecimiento al alcalde por el interés y respeto con que está escuchando nuestras razones. También queremos aprovechar la ocasión para hacer extensivo nuestro reconocimiento al grupo municipal de Ciudadanos, que ha acogido nuestro proyecto igualmente con simpatía y ha manifestado que ahora es el momento de que el Ayuntamiento haga números para comprobar hasta qué punto es realizable lo que pedimos.

Lo único que ha hecho el alcalde, y lo ha hecho en uso de sus legítimas atribuciones, ha sido comunicar a Metrovacesa que no le gusta su proyecto de PAI, es decir, la forma en que pretende urbanizar ese sector del barrio; en consecuencia, queda paralizado a la espera de que presenten otro proyecto que respete la huerta y sea consensuado con los vecinos y el mismo Ayuntamiento, incluyendo su socio de gobierno socialista y responsable del urbanismo municipal. De las manifestaciones del alcalde se deduce sin lugar a dudas que, en principio, no descarta que el nuevo proyecto de PAI acabe siendo ejecutado por la misma Metrovacesa. Esto es todo. Por tanto no entendemos el revuelo que, con Metrovacesa a la cabeza, se ha armado contra un alcalde que, de momento, no ha hecho más que decir que hay que tener en cuenta la opinión de los ciudadanos y actuar en consecuencia.

En segundo lugar, debemos denunciar, por inciertas e insidiosas, algunas de las declaraciones hechas por Metrovacesa, que está intentando confundir a la opinión pública desde hace meses. La argumentación de que “La paralización y bloqueo de este proyecto conllevaría una significativa pérdida de oportunidad para la dinamización económica del barrio de Benimaclet y para la ciudad de Valencia en términos de inversión, rehabilitación y generación de puestos de trabajo, especialmente necesarios en una coyuntura económica y social como la actual”, es contraria a todas las tendencias actuales en clave de crecimiento sostenible. La construcción hace tiempo que dejó de ser el motor de la economía.

En cuanto al “elevado coste económico para la ciudad” que, según Metrovacesa, supondrían los cambios que se pretenden introducir en su proyecto, entra en una guerra de cifras sin justificar de dónde salen sus cálculos, ya que no coinciden con ninguno de los estudios existentes, del propio Ayuntamiento o de la Universitat de València. Estamos hablando de entre 14 y 16 millones de euros (Informe Boix, Ayuntamiento) frente a los más de 50 que dice haber estimado Metrovacesa.

Por último, y en lo que afecta a la propia AVV, es falso que el proyecto fuera consensuado con la misma y que responda a “las demandas de los vecinos”. El proyecto de “Benimaclet és Futur” defendido por la AVV, fruto de un proceso deliberativo impulsado desde la Concejalía de Participación y cuyos resultados fueron refrendados en su momento por el Pleno del Ayuntamiento, no recoge en absoluto la construcción de 1.345 viviendas.

Aunque el documento de Metrovacesa recoge algunas de las propuestas vecinales (como la no prolongación del viario y en especial de la Avenida de Valladolid), no tiene en cuenta dos premisas básicas que siempre ha defendido la AVV: que el espacio central del PAI debe dedicarse a recuperar la huerta y que debe producirse una reducción sustancial de la edificabilidad. Los vecinos no han cambiado de opinión. Lo que ha ocurrido es, sencillamente, que, de las propuestas vecinales, la promotora se ha quedado sólo con las que le interesaban.

Desde la AVV seguiremos trabajando por un proyecto sostenible, respetuoso con la huerta y acorde con las necesidades reales del vecindario de Benimaclet, que no pasan por la construcción de 1.345 nuevas viviendas en nuestro barrio.

NOTA DE PRENSA

LA CIUTADANIA CONFINADA, L’ESPECULACIÓ IMMOBILIÀRIA DESBOCADA

NO A LA CONSTRUCCIÓ D’UNA RESIDÈNCIA D’ESTUDIANTS A LA LLETERA

L’Associació Veïnal de Benimaclet ha tingut coneixement que la Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de València ha tramès a la Generalitat l’expedient de modificació puntual del PGOU que té per objecte la reclassificació, d’urbà per a ús industrial a urbà per a ús residencial comunitari, del solar situat al carrer Alqueria de Serra núm. 131, junt al cementeri parroquial del barri.

Aquesta modificació és el primer pas d’un procés que –si no s’hi posa remei− acabarà autoritzant la construcció d’una residència d’estudiants amb una edificabilitat de 19.000 m2. L’expedient entrà en la Generalitat el proppassat mes de novembre i sembla que està superant sense majors dificultats tots els tràmits necessaris per a satisfer els interessos especulatius dels promotors, Momentum Real Estate, que representa els interessos de HMC, un fons de capital risc (voltor) nord americà.
Per a consultar l’expedient i la documentació: expedient

L’AV considera aquest fet gravíssim, ja que ignora la proposta al respecte que es fa a Benimaclet és Futur; un document fruit d’un procés participatiu promogut pel mateix Ajuntament −i aprovat, paradoxalment sense cap vot en contra, pel Ple Municipal celebrat el 26 d’abril del 2018−, en el qual es proposa que la parcel·la en qüestió passe a ser catalogada com a sòl no urbanitzable protegit (línia d’actuació 18).

Això no obstant, al mateix Benimaclet és Futur es suggereix una alternativa: acollir-se a la filosofia del PAT del l’Horta quan parla dels “enclavaments de recuperació de l’Horta”. Es tracta de terrenys en sòl no urbanitzable, amb construccions en situació de ruïna, on es permetrà la consolidació de les edificacions si almenys 2/3 dels terrenys es recuperen per al seu ús agrícola. Aquesta solució permetria establir un ús diferent de l’industrial, com és el dotacional, en un terç de la superfície dels terrenys. A més a més, té l’avantatge que també permetria recuperar les runes actuals, car tenen cert valor arquitectònic per ser un bon exemple d’arquitectura industrial moderna.

En tot cas, la catalogació de la parcel·la (aleshores ocupada per la central lletera El Prado) com a urbana d’ús industrial en el PGOU de 1988 va ser un greu error. Atès que és una illa en mig de terrenys classificats com a sòl no urbanitzable protegit i al costat de l’Alqueria de Serra i el cementeri (ambdós BRL), l’opció més lògica hauria estat deixar-la fora d’ordenació; així tornaria a ser agrícola una vegada cessada l’activitat. Aquesta opció era l’única compatible amb la protecció del paisatge de l’Horta Nord. Qualsevol construcció en eixa zona provoca un importantíssim impacte visual.

Des de la clausura de la central lletera s’han succeït els intents especulatius de modificar-ne l’ús industrial. Així va ocórrer en 2010 amb el projecte de Revisió Simplificada del PGOU, segons el qual aquests terrenys passaven a ser considerats d’ús terciari. Allò més irritant del nou intent és que, com a coartada, s’hi inclou la rehabilitació de l’Alqueria de Serra, que esdevindria oficines de la residencia d’estudiants i centre d’exposicions i d’interpretació de l’Horta! Més cinisme no pot haver-hi: interpretació d’un entorn d’incalculable valor que s’està destruint inexorablement any rere any pam a pam. Recorde’s que en el darrer mig segle l’Horta metropolitana s’ha vist reduïda en un 40 per cent.

En aquestes circumstàncies, l’AV continua demanant la NO CONSTRUCCIÓ de qualsevol tipus d’edificació en aquests terrenys. Si l’intent del 2010, amb un Consistori menys sensible a les demandes veïnals, va poder ser aturat per la ciutadania, l’AV de Benimaclet farà tot el que estiga en les seues mans per tal d’evitar que en aquesta nova ocasió el capital especulatiu acabe guanyant la partida.

Paco Guardeño
Portavoz Associació Veïnal de Benimaclet

 

Traducción:

LA CIUDADANÍA CONFINADA, LA ESPECULACIÓN INMOBILIARIA DESBOCADA

NO A LA CONSTRUCCIÓN DE UNA RESIDENCIA DE ESTUDIANTES A LA LECHERA

La Asociación de Vecinos de Benimaclet ha tenido conocimiento de que la Concejalía de Urbanismo del Ayuntamiento de València ha enviado a la Generalitat el expediente de modificación puntual del PGOU que tiene por objeto la reclasificación, de urbano para uso industrial a urbano para uso residencial comunitario, del solar situado en la calle Alquería de Serra n.º 131, junto al cementerio parroquial del barrio.

Esta modificación es el primer paso de un proceso que –si no se pone remedio− acabará autorizando la construcción de una residencia de estudiantes con una edificabilidad de 19.000 m². El expediente entró en la Generalitat el próximo pasado mas de noviembre y parece que está superando sin mayores dificultades todos los trámites necesarios para satisfacer los intereses especulativos de los promotores, Momentum Real Estate, que representa los intereses de HMC, un fondo de capital riesgo (buitre) norteamericano.
Para consultar el expediente y la documentación: expediente

La AVV considera este hecho gravísimo, puesto que ignora la propuesta al respeto que se hace a Benimaclet es Futur; un documento fruto de un proceso participativo promovido por el mismo Ayuntamiento −y aprobado, paradójicamente sin ningún voto en contra, por el Pleno Municipal celebrado el 26 de abril del 2018−, en el cual se propone que la parcela en cuestión pase a ser catalogada como suelo no urbanizable protegido (línea de actuación 18).

No obstante, en el mismo Benimaclet es Futur se sugiere una alternativa: acogerse a la filosofía del PAT del l’Horta cuando habla de los “enclaves de recuperación de l’Horta”. Se trata de terrenos en suelo no urbanizable, con construcciones en situación de ruina, donde se permitirá la consolidación de las edificaciones si al menos 2/3 de los terrenos se recuperan para su uso agrícola. Esta solución permitiría establecer un uso diferente del industrial, como es el dotacional, en un tercio de la superficie de los terrenos. Además, tiene la ventaja que también permitiría recuperar los escombros actuales, puesto que tienen cierto valor arquitectónico para ser un buen ejemplo de arquitectura industrial moderna.

En todo caso, la catalogación de la parcela (entonces ocupada por la central lechera El  Prado) como urbana de uso industrial en el PGOU de 1988 fue un grave error. Dado que es una isla en medio de terrenos clasificados como suelo no urbanizable protegido y junto a la Alquería de Serra y el cementerio (ambos BRL), la opción más lógica habría estado dejarla fuera de ordenación; así volvería a ser agrícola una vez cesada la actividad. Esta opción era la única compatible con la protección del paisaje de l’Horta Norte. Cualquier construcción en esa zona provoca un importantísimo impacto visual.

Desde la clausura de la central lechera se han sucedido los intentos especulativos de modificar el uso industrial. Así ocurrió en 2010 con el proyecto de Revisión Simplificada del PGOU, según el cual estos terrenos pasaban a ser considerados de uso terciario. Lo más irritante del nuevo intento es que, como coartada, se incluye la rehabilitación de la Alquería de Serra, que se convertiría en oficinas de la residencia de estudiantes y centro de exposiciones y de interpretación de l’Horta! Más cinismo no puede haber: interpretación de uno en torno a incalculable valor que se está destruyendo inexorablemente año tras año palmo a palmo. Recuérdese que en el último medio siglo l’Horta metropolitana se ha visto reducida en un 40 por ciento.

En estas circunstancias, la AVV continúa pidiendo la NO CONSTRUCCIÓN de cualquier tipo de edificación en estos terrenos. Si el intento del 2010, con un Consistorio menos sensible a las demandas vecinales, pudo ser parado por la ciudadanía, la AVV de Benimaclet hará todo lo que esté en sus manos para evitar que en esta nueva ocasión el capital especulativo acabe ganando la partida.

Paco Guardeño 
Portavoz de la AVV de Benimaclet

Tejiendo redes sociales

Desde la Comisión del Observatorio Social de la Asociación Vecinal de Benimaclet, se viene trabajando en la detección de casos donde se padezcan problemas relacionados con las personas mayores en soledad no deseada y con rentas bajas, con la violencia de género, vivienda….

Según datos de 2016, una de cada cuatro personas de más de 65 años viven solas. Se trata de 1418 personas, entre los cuales hay 1091 mujeres. Los mayores de 79 años en esta situación eran (en ese año) 637 (123 hombres y 514 mujeres). Muchas de estas personas viven, o vivían, con una renta muy limitada. Estamos tratando por tanto con un problema muy importante, que está ahí, pero que desgraciadamente nos pasa desapercibido.

Con la aparición de la pandemia del coronavirus, y tras decretarse el estado de alarma, todas estas personas son especialmente vulnerables y necesitan toda nuestra ayuda y atención.

Durante este período especial que estamos padeciendo, surge afortunadamente una amplia red solidaria que cada cual, desde sus posibilidades, aporta ayuda bien en tiempo, bien económica, o bien con productos de alimentación, ropa…

IMG-20200322-WA0010Talleres y comercios, como Esperanza Recicla y Cottontex, están colaborando de manera altruista en confeccionar mascarillas, que junto con las viseras protectoras del COVID19 son repartidas, primero entre personal administrativo de algún hospital, o en residencias, centros de salud, etc.  y en un segundo término también a diversos comercios del barrio, para que a su vez los repartan entre el vecindario más vulnerable.

Desde la Asociación Vecinal agradecemos a estos comercios que ejercen de puntos de reparto: Ultramarinos Javi, Kiosco Carmen, Papelería Benipaper, La Abuela Rosa, y Carmelas Carmelas.

Asimismo expresamos nuestro agradecimiento a los vecinos Cristhian y Jeremi, los cuales desde su casa colaboran igualmente en la confección de dicho material, es decir, mascarillas y viseras protectoras.

También consideramos muy interesante la colaboración de taxistas como Vicente y Juan Antonio, los cuales en sus días libres colaboran gratuitamente en trasladar material y a personas vulnerables.

Dentro del conjunto de sectores afectados se encuentran aquellas personas de venta ambulante, mayormente subsaharianos, las cuales al no poder vender en la calle han visto gravemente mermados sus ingresos para poder hacer frente a alquileres de vivienda, comida, energía, etc.  Desde la Comisión del Observatorio Social se vienen haciendo las gestiones con el Centro Municipal de Servicios Sociales de Benimaclet para que les sea adjudicada la “renta inclusiva”.

El trabajo solidario que viene llevando a cabo Sheila, repartiendo alimentos, mantas, sacos de dormir, esterillas…a las personas sin techo que malviven en el lugar denominado “La Garrofera”, también es de destacar.

clase de adultos final de curso 2018-2019Por otra parte, dentro de esa amplio Tejido de Redes Sociales, destacaríamos el papel de Eli Barrachina, la cual viene llevando a cabo desde hace varios años también de manera altruista, clases de adultos y clases de valenciano para inmigrantes.

El estado de alerta obligó a suspender las clases que viene impartiendo en el Centro Municipal de Servicios Sociales, pero ello no ha impedido para que ella siga impartiendo las clases vía on line, o telefónicamente de persona en persona, con lo cual las clases se siguen impartiendo, pero lo más importante en esta situación es que mantiene un contacto diario con estas personas, todas ellas mayores, y bastantes viviendo en soledad.

Remitido por Paco Guardeño